Èxit (?) i fracàs de la llei antitabac. El meu vot anti-tabaquisme.
A la feina els meus apreciats col·legues fumadors, en general, han acceptat que han de sortir a la porta de l’empresa per a fumar. Diuen que ara fumen menys i els no fumadors no hem de compartir el seu vici. Fa 8 anys em va impressionar veure el paisatge urbà novaiorquès format per elegants senyores i joves en cos de camisa i corbata en ple mes de novembre a les portes dels enormes gratacels fumant el seus cigarrets de mig matí. En aquell moment no podia imaginar-me que això mateix es veuria uns anys després a la porta de la meva feina a Barcelona. (èxit?, per què no...)
Però a la majoria de països són molt més estrictes que el nostre. Penseu que hi ha llocs com Anglaterra que és prohibit fumar fins i tot en els estadis de futbol, i es compleix escrupolosament... El que hem guanyat al treball ho perdem als espais d’oci. La meva filla de 17 anys -no fumadora- té una colla d’amics que ha seleccionat sense considerar els seus hàbits addictius, com és lògic. Resultat: cada divendres i dissabte torna a casa amb la roba impregnada d’una pudor de tabac que se li nota només traspassar el portal, i, el que és pitjor, havent ingerit passivament una important dosi de substàncies cancerígenes. (fracàs absolut !)
En les properes eleccions he decidit que el partit que asseguri que durà fins el final la prohibició de fumar en espais públics, tindrà preferència en el meu vot. Ja he llançat la pregunta als partits catalans més importants. Quan en tingui la resposta ja la resumiré al blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No deixar fumar al despatx o als llocs tancats en general, d'acord. Però prohibir-ho al futbol ?
Què és anar al futbol ? Només veure el partit sense sofà ni possibilitat de repetició de la jugada ?. Abans era un ritual.
Jo sóc de l'època en que els partits de lliga eren diumenge a les cinc, l'estadi feia olor de cigar i els nens xupaven un caramel allargat sense pal en comptes de bufar aquell cony de trompeta de plàstic tan escandalós que, per desgràcia de les meves orelles (ambdues) fan sonar quan no toca.
Pejots: Si tens ocasió de fer-ho, pregunta també si hi ha alguna opció política que es pronuncii sobre aquestes qüestions essencials de la vida.
Publica un comentari a l'entrada