Benvolgut jim:
Ja veig que ets un nostàlgic del futbol. Però les coses essencials de la vida també van canviant amb el pas del temps. El futbol també. Ja no és el que era... excepte l’olor dels cigars ...
En general, al Camp hi gaudim (i patim) tant o més que abans, però sí que hi ha diferències essencials:
Els horaris insuportables
La mida dels pantalons dels jugadors que t’impedeixen veure les seves cames musculades
Les tàctiques i estratègies futbolístiques
La pressió mediàtica i els periodistes avorrits (quan no estúpids)
L’ambient. Per què no cantem com els britànics? (o els andalusos)
Per què no aplaudim el contrari quan ho fa be? (com certs equips britànics)
Per que no vam aplaudir en Koeman l’altre dia quan ens visità com entrenador del València. Ens falla la memòria?
El calé que mou el futbol ...
La llibertat de no fumar ...
Apa, fins aviat i que per molts anys ens hi puguem veure..
1 comentari:
Jo visc en una tortura permanent. Com m'arriba a agradar el futbol, no us ho podeu imaginar ... que poc m'agrada el seguiment periodístic del futbol, tampoc us ho podeu imaginar. Aquí rau la meva tortura. Per a saber si aquest jugador i aquell s'ha lesionat, o quin equip pensa presentar-nos l'entrenador rival etc. necessàriament he de consumir productes periodístics, i m'ho passo molt malament. No trobo cap mitjà que no es rendeixi a allò que és més fàcil en cada moment, cap rigor, cap coherència ... és un tema llarguíssim. El seguiment de l'actualitat ha anat canviatn amb el temps i al meu entendre a pitjor. És molt i molt trist per mi el que diré, però cada cop més m'interessa exclusivament el que passa des que l'àrbitre xiula l'inici fins que xiula el final, res més. En aquest espai de temps puc seguir gaudint del que és el futbol que sigui dit de passada cada any augmenten els pressupostos, el seguiment mediàtic, els fitxatges ... i el nivell futbolístic no para de baixar.
Publica un comentari a l'entrada