dijous, 10 de gener del 2008

Que injust és l'oblit !!!


En general la societat té mecanismes per compensar la mala consciència que produeixen les situacions fatídicament injustes com són les malalties neurodegeneratives que pateixen milions de persones –algunes més o menys oblidades en Residències de menys o més qualitat.

Efectivament, estem assistint a un fenomen mediàtic que pretén ser una catarsi col·lectiva del drama de la pèrdua de memòria i la capacitat cognitiva de grans personatges com Adolfo Suarez, Jordi Solé Tura -que no recorda que va estar a la presó- o Pasqual Maragall -que espera serenament la seva imparable degradació-. Però aquest fenòmen es justifica només perquè cada cop més tots tenim casos anònims propers de les nostres famílies.

¿És només un fenomen mediàtic o és que la societat es desviu per compensar l’oblit intentant perpetuar la memòria col·lectiva d’aquesta gent?

Potser tot això -l'estoica actitud de l'ex-President o la pel·licula "Bucarest, la memòria perduda"- serveixi per a augmentar el respecte cap els nostres vells. Junt amb aquestes iniciatives, també trobem els governs de torn que s'han bolcat a fer polítiques socials pels vells dependents...

No obstant, la veritable revolta l'hauríem de fer individualment... Em pregunto si fem prou pels nostres progenitors... i si estem educant els nostres infants i joves per a una "veneració" dels ancians, com es feia a les societats d'uns anys enrere.

Uns dels meus llibres preferits que podrien il·lustrar aquesta temàtica és "El vell i la mar" de Hemingway


divendres, 4 de gener del 2008

la biologia i la ciència

La biologia dels éssers vius no evoluciona al ritme de la ciència i de la medicina i farmacologia. El cos humà -en sentit biològic o fisiològic- està preparat per durar un promig molt inferior als 70 o 80 anys que solem viure. Només el desenvolupament de les ciències de la salut i les condicions de benestar social fan que els éssers humans visquem més anys que els que l'evolució de les espècies ens permetrien sense l'aportació de la ciència.


Per tant, estem allargant la vida de forma 'artificial' aplicant procediments i fórmules químiques i altres per pal·liar els efectes del desgast biològic dels organismes.


Estem però davant d'una nova etapa de la ciència qualitativament diferent. Sembla que serem capaços de poder crear/substituir els teixits malalts o vells par altres de sans o joves.


El repte anirà resolent-se en els propers anys... sempre que siguem capaços de saber mantenir el futur del nostre planeta en les condicions de sostenibilitat i respecte entre les persones i les civilitzacions.