Fugint del soroll de la Festa Major de Sant Pol, arribem a Fornells en plenes festes d'es jaleo, cavalls, música i pomades; però racionem curosament el soroll i seleccionem el paisatge per retrobar-nos amb les pedres i el mar; i també amb les cases i les gents: pagesos, pescadors, nouvinguts integrats o d'estiu; i artistes que busquen arrels profundes entre el pedregam i el vent.
Sembla que el temps no passi a Menorca, i després de cinc anys tornem als mateixos llocs de sempre i també als llocs, camins, boscos, penya-segats i platges que no havíem vist mai abans. El Camí de Cavalls és una iniciativa de turisme mediambiental que ens demostra que, malgrat els negocis urbanístics dels anys 60 i 70, els menorquins han sabut preservar la seva riquesa natural. Hem trobat tot el sentit fent els camins de pols, suant i sentint els cants de les cigales entre els boscos de pins de Galdana-Macarella i Son Saura-Estaler, pels penya-segats i cales de sorra blanca i aigües cristal·lines del Sud. També ens endinsàrem el feréstec i fascinant paisatge de matolls castigats pels vents del Nord de Cala Pregonda, Binilel·là i Cavalleria. O el Camí d'en Kane seguint l'itinerari dels masos del formatge i la sobrassada.
Si la natura és incommensurable, l'arquitectura de l'Illa (urbana, rural, cases de pescadors) sempre ens ha atret i fascinat. Enguany hem tingut l'oportunitat de veure i contemplar les diverses arquitectures i gaudir dels interiors i patis de les cases d'Aló que es barregen amb la diversa creativitat de pintors, escultors i joiers nadius o afincats que produeixen amb aquest estil mediterrani inconfusible. Interessant iniciativa cultural la de convertir el pobles de l'illa en galeries d'art a les seves cases.
Hem caminat molt i no hem abusat del cotxe; tampoc teníem barca; hem vist Menorca des de la terra.
1 comentari:
Ja t'ho vaig dir jo que allà també era festa major !!!!!!!
Realment val la pena anar a Menorca de tan en tan
Publica un comentari a l'entrada